Plaça de Granollers nº1    08302 Mataró (Barcelona)
Dilluns a Divendres: 9:30 -13:30 i 16:30 -20:30   Dissabtes: 9:30 a 13:30 i 17:00 a 20:30
Tlf.:937982737 / 937995592   llibreria@eltramvia.net    Llibreriaeltramvia@gmail.com
Parquing municipal gratuït (compres > 10€) 50m al Camí de la Geganta 
______________________________________________________________
Formem part de la cooperativa Bestiari (1975)

QUI SOM:
Durant 1997 vam obrir una nova llibreria a la plaça de Granollers nº1 de Mataró; com a continuadors de les llibreries barcelonines “LUX” (1918-1996) i la “CENTRAL” (1925-1964). Estaven ubicades als carrers Aribau (26) i Muntaner (40) per on passaven els tramvies nº 64, 59 i el 54. Per tant, som tres generacions sempre dedicades al món del llibre, i amb els tramvies per davant. Ara tenim davant nostre - dia i nit - el cotxe nº3 de l’antiga línia Mataró-Argentona. Formem part de la Cooperativa “BESTIARI” i també del Gremi de llibreters de Catalunya.

QUÈ FEM:

El nostre ofici té diverses obligacions, però tres són molt agradables; primer (si cal) assessorar als nostres clients i amics en l’amplíssim camp bibliogràfic; segon, cercar els títols que vulguin, tasca que algunes vegades és policíaca, tota vegada que es tracta d’edicions rares o exhaurides. Per últim vendre alguns dels 25.000 volums que tenim o dels 350.000 a la xarxa de la nostra Cooperativa amb 25 llibreries, per tot el Principat inclós Andorra. Cal dir que Bestiari no només ens permet intercanviar llibres d’un dia per l’altre (amb una Central de compres i distribució pròpies) sinó també servir encàrrecs de manera ultra-ràpida (2/3 dies). També quinzenalment importem de Londres llibres, generalment difícils de trobar a casa nostra. Disposem d’un carnet de client que permet els descomptes màxims legals segons la Llei del llibre, i també podem rebre encàrrecs per Internet o telèfon. Conjuntament amb els nostres companys tenim una llibreria “online”, que podeu visitar: http://www.bestiari.net/

EL NOSTRE CÀNON BIBLIOGRÀFIC
Moltes llibreries de tot el món publiquen periòdicament a les seves pàgines web el “top”. En argot actual , el “top” fa referència a les llistes dels llibres més venuts. La majoria d’editors fan qualsevol cosa per tal de que les seves novetats surtin als “top-10”, i si pot ser a dalt de tot ¡millor! Hi ha multinacionals de la informació (per ex. Nielsen) que van darrera de les llibreries per saber els top mensuals. També diaris i revistes estan molt interessats en publicar-ho. Doncs bé, el “Tramvia de Mataró” no oferirà els “top” mensual, perquè ja ho fa la pàgina web de Bestiari. La nostra idea és iniciar un Cànon propi, és a dir, unes llistes raonades sobre les “millors obres literaries” .Com a lectors-botiguers, també oferirem de cada obra, la informació completa (isbn i pvp) i la possibilitat de servir-la (o no si està exhaurida).

Però què és un Cànon ?
En grec clàssic, KANON, significa canya , vara llarga ; però també regla, llei, model a tenir en compte. Ara bé, fins fa pocs anys, si parlavem de Cànon en un ambient literari , ràpidament pensavem en la Bíblia : així a una Bíblia protestant li deiem de “cànon curt” perquè li falten set llibres ( els deuterocanònics). Però a 1994 el professor i crític nord-americà Harold Bloom va publicar “The western canon” ( “El Cànon occidental”, Anagrama, 1995) amb un èxit tal que va posar de moda a tot el món les llistes bibliogràfiques segons el criteri de cadascú. També és possible que Google i Facebook hagin ajudat. Actualment, podem dir que el mot “Cànon” s’ha tornat, a tot el món, sinònim de catàleg de llibres recomanats per algú. Nosaltres, el Tramvia de Mataró, no volem ser menys que Bloom (brillant i voluminós professor de Yale i Nova York i crític molt conegut); i per això iniciem una tasca canònica de cara als nostres lectors.
Blomm no es va oblidar de la nostre llengua materna i va dir que tenia una estima especial per 5 autors de la literatura catalana: Ramón Llull, Salvador Espriu, J.V. Foix, Mercè Rodoreda i Joan Perucho. I aquest mini-cànon va agradar tant a el President Jordi Pujol que li va donar 80.000 Euros (Premi Internacional de Catalunya) I nosaltres ens preguntem: no serà veritat que els jueus són més llestos que la resta dels mortals ?

El Cànon personal del conductor del tramvia.
Ara, amb més de 60 anys, recordo (conscient de que un dels dos lòbuls ens enganya sempre):

Entre els 8 i 13 anys: Quan els Còmics els hi deiem “tebeos” i els diumenges al matí anavem al mercat de Sant Antoni a canviar-los: 1r El capitán Trueno. 2n El Jabato. 3r El cosaco verde. 4r Hazañas bélicas. Per desgràcia no conservo cap d’ells ; però a la meva memòria encara tinc ben clar el Capitán Trueno i la seva espasa que no resistia cap “sarraceno”. També als seus amics Goliat i Crispin , sense oblidar-me de la novia de l’ heroi : “Sigrid” (tia bona rossa , que a més era la reina de no sé quina illa). En canvi, conservo d’aquesta època 5 còmics de Tintín: “La estrella misteriosa” (1942) “El secreto del Unicornio” (1943) “La isla negra” (1943) “El Cetro de Ottokar” (1947) i “Objetivo: la luna” (1953). Tampoc he oblidat a Milú, al Capità Haddock, a Hernandez & Fernandez, fins i tot al professor Tornassol i les seves gafetes rodones.

Entre els 13 i 17 anys: Quan els dissabtes a la tarda anavem al cinema, prèvia consulta a la fulla parroquial. Normalment, triavem les classificades de 3-R (>18 anys “con reparos”) o 4 (“gravemente peligrosa”). Com es natural, si el mossen s'hagués adonat per que utilitzavem la seva classificació, ens hagués fet fora. Recordo els cinemes del meu barri: Excelsior, Dorado, Oriente, Emporium, Avenida de la Luz  i el Central del carrer Aribau (que donaven dos “pelis” i el No-Do entre mig). Les lectures d’aquella època que recordo i conservo  les edicions: 
1º Robinson Crusoe.  Daniel Defoe.                 2º La isla del tesoro.  Robert L. Stevenson
3º Frankesnstein. Mary Shelley.                         4º Los viajes de Gulliver.  Jonathan Swift.
5º Miguel Strogoff. Julio Verne.                          6º 20.000 leguas de viaje submarino. Julio Verne.
7º El Viaje al centro de la tierra. Julio Verne.   8º La ascension al Everest.  Sir John Hunt.

Entre els 18 i 24 anys: Quan el cinema era a Perpinyà. La lectura ens la indicaven els  profes :José-Carlos Mainer  - Francisco Rico – Alberto Blecua – Sergio Beser – José Manuel Blecua  – Garcia López – Martín de Riquer, per la literatura castellana i en Joaquim Molas - Antoni Comas – Joan Solà – Jordi Carbonell - Feliu Formosa i en Gabriel Ferrater per la literatura catalana. Quasi tots ells eren professors joves i molt entregats a la seva tasca. Erem pocs alumnes , les classes en un marc perfecte : el monestir de Sant Cugat  ( sovint en Ferreter feia la classe al Meson, el que ens va permetre veure molt d’aprop la vida i la mort d’un gran poeta). Malgrat que pel professor Blomm, el Cànon Occidental és sobre tot Shakespeare , nosaltres ho tenim claríssim : Cervantes és el 1r del Cànon de la novel.la moderna. Ara assenyalem  per ordre cronològic (data de la primera edició) el que ens van fer llegir en sis anys. Em permeto classificar les obres en *fluix ** acceptable ***bona ****molt bona i *****extraordinària. També assenyalem si la ficció és Novel·la (N); Drama /Teatre (D)Poesia /Romanç (P) Contes/Refrans/Llegendes (C) i si no és ficció: Assaig/Biografia (A).

Els fundadors de les llibreries “LUX” (1914-1996) i la “CENTRAL” (1925-1966).

 

En Joan Balagué i Pallarés (1893-1965) va néixer al altell de la granja-lleteria que els seus pares tenien al carrer barceloní Urgell nº1. Magnífic local situat just davant de la porta principal del mercat de Sant Antoni. La granja va existir entre 1880 i 1933, per després donar lloc a un magatzem de roba femenina (La Mariposa) entre 1935 i 1969, i des d'alesores fins l'actualitat  a una oficina de la Caixa de Pensions. 
Sabem que tenien vuit vaques dels Pirineus amb molta bona llet i amb la sobrant la mare d’en Joan elaborava i venia flams, formatge fresc, mantega, etc. El local tenia a darrera un pati gran que van cobrir parcialment per guardar durant la setmana els llibres de les parades dominicals,  on encara avui (2014) podeu visitar i comprar  llibres de segona mà, postals, còmics, cromos, calendaris antics, fins i tot alguns discos de vinil antics. Aquesta fira dominical de llibres es va iniciar cap 1880 a la Ronda de Sant Antoni, després entre 1920 i 1936 es feia al Paral.lel, per després acabada la guerra (1939) i de manera definitiva estar a la part exterior però coberta del mercat de Sant Antoni, amb la avantatge que si plou la fira pot continuar.
En Joan ja de petit i amb els seus germans Josep i Ramón, els diumenges anaven a aquest mercat que tenien al costat de casa seva a intercanviar els “tebeos”. Més endavant van veure que era millor posar una petita tauleta en un racó del mercat i intercanviar els seus tebeos i còmics sota la fórmula de 2x1, és a dir, el nano que volia un tebeo n’havia d’entregar dos. Així va néixer la primera llibreria Balagué. Passat un temps la viuda d’un dels firaires els hi va oferir la parada i els llibres del seu marit. Amb l’ajuda familiar, en Joan i en Josep es van fer titulars de la parada dominical, i els hi va anar tant bé que en tres anys compravan una segona parada, i l’any 1917, aprofitan que l’economia general agafava força (gràcies a la 1ª guerra mundial) i van decidir obrir cadascu d’ells la seva llibreria: en Joan, la “LUX” al carrer Aribau 26 (a 100 metres de la Universitat) y en Josep, la llibreria Balagué al carrer de la Palla al cor de la Barcelona antiga.
En Joan i la seva dona (Lola) se’n van adonar de que al estar al costat de la Universitat, hauríen de dedicar-se a la compra-venta del llibre universitari. I així ho van fer amb èxit, provocan cues d’estudiants al carrer d’Aribau el mesos d’octubre i novembre per comprar el llibres de text ; i després els mesos de juny i juliol per vendrel’s. Però aviat en Joan se’n va adonar de que la seva dona ho feia millor que ell, sabia comprar a 50 i vendre a 100 sense permetre regateijos, en canvi ell tenia molt amics, però comprava a 100 i venia a 50. De manera intel.ligent en Joan, va cedir la llibreria LUX a la seva dona y ell en va obrir una nova al carrer Muntaner 40, amb dos salas grans, una per la compra-venta de llibres i l’altre per la exposició i subhasta de cuadres d’art. Va obrir amb el ròtul de Balagué, peró el 1939 va canviar al de “Llibreria Central”, i la part d'art es va dir "Sala Vilumara".
Preferim que per descriure la tasca que van realitzar en Joan i la Lola, cadascú a la seva llibreria, anem al llibre que a 1949 l’editorial Millà va publicar sota el títol de “Llibre de llibeters de vell i de bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara”.



En Joan Balagué

Si en Joan Balagué, llibreter dels antics i pintoresc alhora, és una institució del gremi, com ho és  en Palau i ho foren en Batlle i el pare  Millà.  Les coses al seu lloc, i la justícia per sobre de tot. A més, és un dels llibreters més simpàtics del gremi. Per no dir el que ho és més de tots. És de molt bon tracte, tant com a home que com a comerciant. Resulta molt difícil no poder s’hi entendre.
A més de llibreter ha estat editor. Ha fet i fa poesies. Amarades d’un lirisme especial que li ve com l’anell al dit per a recomanar-vos que li compreu llibres. En les seves èpoques d’editor ha protegit uns literats estranys...
Publicà llibres de toros, obres dels clàssics, manuals d’aixó i d’allò, llibres de viatges, revistes, etc. Aquesta diversitat de temes desdibuixà la seva editorial i féu que no reeixís l’empresa.
Diuen que havia corregut per fora. Ha viscut un temps a França. Tot aixó vol dir que és internacional. Havia tingut una parada a la Ronda, en aquells temps... També es dedica a comprar saldos. Si cal, o si li sembla així, canvia les cobertes dels llibres, igualment que les llaminadures, també entren pels ulls.
Darrerament, a més de llibreter s’ha dedicat a les subastes d’art. Ha instal.lat la Sala Vilumara a la seva llibreria del carrer Muntaner, on el trobareu, darrera el cigar gros, els dies de subhasta, presidint olimpic. Ven Martí Alsines, Cabas, Mercaders, Urgells, Mirs de totes les époques, Gimenos de la bota del recó, Rusiñols que canten com canaris, Casas esplèndids, Meifrens que enamoren, Picassos no pas fregits, sinó a la brasa ...
Si no li’n compreu algun, us divertireu honestament escoltant les seves prèdiques bigarrades...i passareu una bona estona.

La senyora Lola.

És un cas sorprenent, el seu, d’assimilació del negoci de llibres. Tot i haber entrat a formar part del gremi de llibreters per la porta del matrimoni, i sensa una preparació prèvia, ha passat la mà per la cara a tots els llibreters de vell barcelonins. I ha donat lliçons de sentit comercial a tots ells.
Cal veure-la maniobrar enfront d’un escamot  nombrós, i com més millor, d’estudiants, per a quedar convençuts de les excel.lències de la seva estratègia comercial. És tot un curs –permeteu el terme- de tauromàquia, i de la bona, aplicat a la compra o la venda de llibres. Ja en poden tenir, de mauleria, el estudiants; ja poden ésser dels bregats en l’art de sortejar o d’esquivar la part contrària, que és el llibreter, un dia de pigrícia, que, ai ¡¡, acaben per haver d’abaixar el cap, vençuts, i per deixar-se clavar, al mig del morret, l’estocada fatal.
Entreu a la seva botiga, que es diu “Lux”, i demaneu un llibre. El té, encara que no el tingui. Si el té, us allarga. Si no, us fa passar amb raons:
-Miri, en aquest moment no el tinc aquí; faci’m la mercè de passar a la tarda. Mentrestant, es basqueja per trobar-lo. Quan es presentar el parroquià a recollir-lo li cobra el temps esmerçat en la recerca. Com és natural i lògic, tenint con té la llibreria al carrer d’Aribau, es dedica especialment als llibres de text. Té la botiga a la butxaca i el negoci al puny.
En Joan Balagué, que és el seu home, tot i el xamberg de gairell i malgrat l’habà agosarat que duu sempre encastat al morro, li ha cedit amb gentilesa el timó de comanament de la llibreria. Es possible que en adonar-se de les condicions rellevants de comercianta que hi havia depositades dintre la còrpora menuda de la seva muller, pensés que el millor que podia fer era cedir-li els atuells de torejar estudiants.
La senyora Lola guarda llibres molt bons,que consti. Alguns diumenges la veureu a Sant Antoni, espiant els llibres i mercadejant els que li fan peça. En fer bon temps, hi acudeix vestida amb robes primaverals. Passa, aleshores, per les parades una alenada molt agradable de joventut.